Nicolas Bouvier va néixer el 6 de març de 1929 a Grand-Lancy i va morir el 17 de febrer de 1998, fou escriptor, fotògraf, iconògraf i viatger Suís.

Fill del bibliotecari Auguste Bouvier i Anotinette Maurice, Nicolas Bouvier passa part de la seva infància somniant amb el món, hipnotitzat pels color dels atles de geografia. Hores de lectura clandestina acaben per donar-li les ganes de viatjar. Amb el suport del seu pare, Bouvier fa el seu primer viatge, solitari, a Noruega, als 17 anys. És l’encarregat de portar-li segells al seu pare, per a la col·lecció. Realitza cursos d’història medieval i sànscrit a Ginebra.

Al 1948, és enviat a realitzar un reportatge a Finlàndia pel diari La Tribune de Genève. El 1950 viatja al Sàhara pel diari argelí Le Courrier.

Cap al 1951, fa el seu primer gran viatge amb Thierry Vernet i Jaques Choisy, de Venècia fins a Istanbul. El juny de 1953 se’n va amb un Fiat Topolino acompanyat de Thierry Vernet de Belgrad a Kabul a través de Iugoslàvia, Turquia, Iran i Pakistan. Un any i sis mesos més tard, es separen després de Kabul, i Bouvier continua sol per arribar a Xina. La carretera es manté tancada per raons polítiques, i es dirigeix a Ceilan, on es posa malalt i entra en una depressió; s’ho quedarà set mesos.

Descriurà la seva dolorosa estància al seu llibre Le Poisson Escorpion, publicat l’any 1982 prop de vint-i-cinc anys més tard. Acabarà emparant l’octubre de 1955 en un vaixell francès de les Missatgeries Marítimes que el conduirà a Japó, on seguirà viatjant durant un any. Durant aquest temps, redacta articles per a diaris i revistes japoneses. Tronarà en vaixell a Marsella a finals del 1956.

L’any 1958 es casa amb Eliane Petitpierre, filla del conseller federal Max Petitpierre i cosina de Denis Rougemont, a Neuchâtel i s’instal·len a Cologny. De 1958 al 1963 (any de la mort del seu pare), porta a terme treballs d’iconografia per la OMS i la Nova Biblioteca Il·lustrada de les Ciències i les Invencions d’Éditions Rencontre.

Degut als seus treballs, reuneix abundants arxius personals constituís principalment per estampes populars i taules de tècniques. De 1964 a 1965, es quedaran a Japó amb els seus dos fills. Farà viatges per tot Àsica (Japó, Corea del sud, Xina) i per Europa (Irlanda, Illes d’Aran).

La seva obra més important és “L’usage du monde”, llibre que marcà una generació de viatgers, així com la filosofia contemporània inherent al viatge llunyà i allunyat de les convencions turístiques. Nicolas Bouvier mor de càncer el 17 de febrer de 1998.

(texto extraído:  fr.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Bouvier)