D'Illinois fins a Califòrnia, creuar les carreteres d'Estats Units es como formar part d'una pel·lícula, participar del American Way of Life… Gaudir d'una sensació de llibertat somiada pels poetes beat y per Steinbeck; desfruitàrem de paisatges deserts i emblemàtiques ciutats, ens allotjarem en llegendaris motels, i transitarem per carreteres en les que la fi no es divisa en l’horitzó. Establerta com a ruta al 1926, a seus més de vuitanta anys, la Ruta 66 batega en el cor dels Estats Units, sempre on the road

If you ever plan to motor west
Travel my way, the highway that's the best.
Get your kicks on Route 66!
Bobby Troup

Només a la Xina coneixien el secret, únicament ells sabien produir aquest be tan preuat: la seda. El món sencer volia tenir entre les seves mans aquesta luxosa tela i també altres materials preciosos, especialment els romans. Pedres i metalls, lli, àmbar, vidre e, inclús, corall… Per aconseguir el control de la ruta, van haver un seguit de guerres, la primera més de dos mil anys enrere. Els xinesos lluitaren per  la seva supremacia en molts dels seus territoris, donat que ells també importaven productes valuosos des d'Europa, com seductors perfums. La Ruta de la Seda es un dels traçats viatgers amb més historia de la Terra, plena de paratges que, tot i l'avanç dels temps i la modernitat, conserven la seva atmosfera mil·lenària. Samarcanda, Turquia, Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguistan, Turkmenistan... La Ruta de la Seda, amb l’arribada de la modernitat ja no te un sentit comercial como el de fa segles, però pel viatger sí que continua sent un dels recorreguts més meravellosos i exòtics que existeixen.

No he explicat la meitat del que vaig veure.
Marco Polo

9.288 kilòmetres de vies per un recorregut angost, impactant i remot. Una ruta de més de cent anys, que travessa vuit zones horàries, que creua territòris amb una història colpidora, des de Russia fins a Xina o Mongòlia (Seguint el Transmanchurià o el Transmongolià). Una inspiració pel viatger que busca ubicar-se al marge del seu destí, i arribar al cim de l’experiència de les llargues travesses en tren.

Atravieso el otoño siberiano:
cada abedul un candelabro de oro.
De pronto un árbol negro, un árbol rojo,
muestra una herida o una llamarada.
La estepa, el rostro
de áspera inmensidad, anchura verde,
planeta cereal, terrestre océano.
Pablo Neruda

Caminar trepitjant història, això és el que sent el peregrí. Després de caure en un relatiu oblit a finals de l’Edat Mitja, ja en les últimes dècades el Camí de Sant Jaume s’erigeix com una de les més meravelloses i transitades rutes de tota la península. Amb origen a França, el Camí pot iniciar-se des de molts altres punts, més propers (¡i també més llunyans!), fins arribar a Santiago de Compostela. De fet, molts peregrins fan el Camí per trams, com si no volguessin acabar-lo mai. També hi ha qui el repeteix cada any, incansables caminants, enamorats de la natura, la pau, la sintonia amb les seves gents, tant dels habitants dels seus bonics pobles...com dels altres peregrins, vinguts de tot el món.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más...
Antonio Machado