Louise Eugénie Alexandrine Marie David, més coneguda pel seu pseudònim Alexandra David-Néel (24 d’octubre de 1868, París – 8 de setembre de1969), Digne (Alpes-de-Haute-Provence), va ser successivament o simultàniament orientalista, cantant d’òpera, periodista, exploradora, anarquista, espiritualista, budista i escriptora francesa.

Principalment, és coneguda per la seva visita a Lhasa (1924), capital de Tibet, ciutat prohibida en aquell moment als estrangers. Escrigué més de 30 llibres sobre religions orientals, filosofia i viatges. Les seves ensenyances van ser transmeses pels seus principals amics i deixebles: Yondgen i el francès Swami Asuri Kapilar (Cesar Della Rosa). Les seves obres estan molt ben documentades i han influenciat als escriptors “beat” com Jack Kerouac i Allen Ginsberg, així com al filòsof Alan Watts.

El pare d’Alexandra va ser professor (també militant republicà a raó de la revolució de 1848 i amic del geògraf anarquista Élisée Reclus). La seva mare, adherida al catolicisme, va voler per a ella una educació religiosa. Alexandra va freqüentar durant la seva infància i adolescència a l’anarquista Élisée Reclus. El contacte amb Élisée va fer créixer l’interès d’Alexandra per les idees anarquistes de l’època (Max Stirner, Mikhail Bakunin…) i per les idees feministes, que la van inspirar en la publicació de Pour la vie.

Per altra banda, es convertí en col·laboradora lliure de La fronde , diari feminista administrat cooperativament per dones, creat per Marguerite Durand. Fins i tot participà en vaires reunions del <Consell nacional de dones franceses> o italianes, encara que va rebutjar algunes posicions adoptades en aquestes reunions (per exemple, el dret a votar), preferint la lluita per l’emancipació a nivell econòmic, segons ella la causa essencial de la desgràcia de les dones que no poden gaudir de l’independència financera. Més endavant, Alexandra s’allunyaria d’aquestes <amables aus, de preciós plomatge>, referint-se a les feministes procedents de l’alta societat, que oblidaven la lluita econòmica que havien de fer front la majoria de dones.

El 4 d’agost de 1904 es casà a Tunísia amb Philippe Néel. El que conegué al casino de Tunísia. Enginyer en cap dels ferrocarrils tunisians, fou la seva amant des del 15 de setembre del 1900. Malgrat que la seva vida en comú passà temporades complicades, estigué sempre impregnada pel respecte mutu. Es va acabar finalment el 9 d’agost de 1911, perquè Alexandra marxà per segon cop a l’Índia (1911-1925). No obstant, després d’aquesta separació, van mantenir una abundant correspondència que no acabaria fins la mort de Philippe Néel, al febrer de 1941. Desgraciadament, d’aquesta correspondència només es conserven còpies escrites per Alexandra, sembla que les escrites pel seu marit es van perdre degut a les tribulacions d’Alexandra a la guerra civil Kinesa, a mitjans de l’any 1940.

(Font:  es.wikipedia.org/wiki/Alexandra_David-N%C3%A9el)